Només quan cal és tornar a l’origen per comprendre. d’on venim? on anem?
La Psicologia Coaching neix com un mètode aplicat principalment al món de l’esport. ‘Coleman Griffith, primer psicòleg de l’esport’, el 1926 publica “Psychology of Coaching”
Coaching és l’art de facilitar l’exercici, l’aprenentatge i el desenvolupament d’una altra persona (Downey, 1999).
La Psicologia Coaching és una metodologia desenvolupada per un psicòleg mitjançant la rigorositat que la caracteritza (ciència), on convergeixen models i enfocaments de la psicologia aplicada: cognitivoconductual, psicodinàmica, sistèmica, estratègica, gestàltica, psicologia positiva, programació neurolingüística, anàlisi transaccional, psicologia.
És interessant la diferència de la “pràctica coach”, la qual en un moment donat pot aportar i sumar; però considero necessari saber diferenciar de l’acompanyament psicològic mitjançant la metodologia coaching.
Els psicòlegs estem especialitzats en l’estudi del comportament humà, que ens permet entrar en nivells profunds de comprensió i consciència. Abordem la persona com un sistema, és a dir, un individu en interacció i relació amb el seu context social; i ho fem de forma íntegra:ment-emoció-comportament (vs. mirada parcial, incompleta i vivències aïllades).
La mirada rigorosa de la persona ens permet detectar i derivar amb fiabilitat quan és convenient i facilitar l’acompanyament o el tractament psicològic més adequat per a la persona, segons el moment i les circumstàncies.
El perfil de client que es beneficia de la psicologia coaching és aquell que cerca l’excel·lència (vs. funcionalitat).
El propòsit de la intervenció mitjançant aquesta metodologia està orientada a la consecució de metes, millora de la qualitat de vida i gestió del benestar (vs. focus en el tractament de patologies i trastorns).
Alhora que permet acompanyar psicològicament dificultats i problemàtiques psicològiques sense etiquetar-ho com a malalt.
El procés s’orienta a l’acció, aquí i ara: cap al futur (vs. èmfasi al passat)
La pregunta clau té a veure amb el PER A QUÈ? (vs èmfasi en el passat PER QUÈ?) que permetrà el desaprenentatge i posteriorment l’aprenentatge.
El qüestionament de la realitat i descobrir què és el més convenient per a tu? des d’aquesta metodologia, dóna pas a aconseguir més presa de consciència, identificació de bloquejos emocionals, pensaments limitants, generació de confiança en els propis recursos. Identificació, desenvolupament i optimització de competències i comportaments, que et permetin assolir els teus objectius (personal, laboral i social). I així, donar espai al benestar, autoconeixement, lideratge, autoconfiança, intel·ligència emocional, qualitat relacional i valors.
Trobar per tu mateix els teus recursos personals, palanques de canvi i opcions d’actuació; que et permeten construir sobre les teves capacitats trobant les respostes a través de les preguntes estratègiques i l’autoreflexió.
Podem parlar d’un accelerador del canvi.
En definitiva, us dóna l’oportunitat d’“anar al fons del mar” o si preferiu, “arribar a les arrels” sense riscos, de forma pràctica, amb la rigorositat i el compromís que caracteritzen la nostra professió.